A tot mar

A tot mar és el gran espai dedicat al mediterrani. En aquestes pàgines vos mostraré part de la gran diversitat biològica de la nostra mar. La major part de la feina de camp està feta dintre barques de pesca. Un agraïment especial a la propietat i tripulació del Nuevo Pep Domingo des d’on he recopilat la major part de la informació que vos mostro.

La mar mediterrània és un mar al mig de terra (mare medi terraneum), de 2.500 milions de km2 i cinc mil milions de metres cúbics d’aigua, 4.000 km de llargària i uns 700 d’amplària. Hi trobam unes 17.000 espècies , que son un 6,4% del total d’espècies de tots els oceans i mars del planeta. El 20% son espècies endèmiques. La mediterrània és un mar considerat punt calent de biodiversitat per raons paleogeogràfiques i ecològiques ( llarga història evolutiva i entrada d’espècies del Atlàntic i per la varietat de situacions climàtiques i hidrològiques que permeten la presència d’espècies temperades i subtropicals).

 El mar mediterrani se pot considerar el mar tancat més profund de la terra. Te una profunditat mitja de 1.460 m i màxima de 5.267 m. La part més profunda es troba a la fosa de Matapan a Grècia.

Les nostres Illes estan al centre del mediterrani occidental i encara que poden compartir molt de trets comuns amb la resta de la conca mediterrània, tenen uns trets particulars que fan que tinguem una elevada diversitat de espècies, en especial de macròfits bentònics (plantes, algues) amb més de 400 espècies catalogades, 130 espècies d’esponges, mes de 100 espècies de poliquets, 400 de crustacis, 600 de mol·lucs, 91 d’equinoderms, 400 de peixos.

Però malgrat la gran diversitat de les nostres aigües hi ha un bon nombre d’espècies que sofreixen certs graus d’amenaces. L’amenaça directament relacionada amb la sobrepesca és greu, sobretot a certes espècies longeves i amb baixes taxes de reproducció com la majoria de selacis (taurons, rajades...). Un altra amenaça importat és la desaparició de llocs de cria degut a la ocupació massiva del litoral incloent les zones humides produint-se una disminució de espècies lligades a aquests ambients. L’entrada per via Suez o atlàntic d’espècies noves  (85 de macròfits) algunes de elles fan que colonitzin molt ràpidament el substrat marí no deixant que creixin altres espècies tant animals com vegetals