Arbres i arbusts singulars de Capdepera

Com no podia ser d’altra manera, el nostre petit municipi també compta amb un bon seguit d’arbres i arbusts singulars. Encara que lo de singular és un concepte bastant ambigu per l’amplitud de particularitats que poden tenir els exemplars. Per això cal que puntualitzem una mica el que jo entenc per singular. Dins aquest concepte hi introdueixo els exemplars monumentals per la seva grandària i port; els que ens marquen un punt geogràfic o ens serveixen per guiar-nos, les fites de camí; els de soques retorçudes, foradades o formes  curioses o els més grossos dins la seva espècie. Dins aquest catàleg hi trobarem arbres que han crescut fent-se camí amb altres de la mateixa espècie, altres que han sobreviscut gràcies a l’indult del seus antics propietaris, altres que han crescut solitaris a les voreres dels camins. Alguns exemplars més esponerosos ho son gràcies a l’ajut de la ma de l’home que la mimat, podat i regat, aquests els solem trobar dins jardins privats o públics i en finques de conreu. Com he dit anteriorment, alguns son arbres indultats , aquests solen ser pins que antigament els seus propietaris les guardaven per fer bigues de tafona i no les tallaven. Amb l’arribada de la era industrial aquests pins varen sobreviure i alguns d’ells encara son vius i monumentals. Les alzines, arbre principal del nostre ecosistema, és un altre arbre que hom ha mimat, aquestes eren les que donaven menjar als porcs, i com més grossa era, més aglans feia. Els lledoners varen ser sembrats per aprofitar la seva llenya per fer estris de feina i donar ombra. Les grans oliveres ja les mos sembraren els moros, algunes son mil·lenàries i autèntics monuments. Aquests monuments de vida son

dignes de ser catalogats i mimats, ja no tant sols pels seus propietaris, sinó també per les institucions, per l’ajuntament. No és el cas de Capdepera, no tenim els nostres monuments de vida catalogats i protegits, per això passa que van desapareixent exemplars que haurien d’estar protegits per llei o norma. És el cas del xiprer de l’illeta de Son Moll o d’un magnífic exemplar de arbocer d’un espai públic de Cala Provençals o de la bellaombra de Na Taconera. Però també la climatologia moltes vegades ajuda a fer malbé aquest patrimoni. Molts recordareu la nefasta nit del 10 a l’11 de novembre de 2001 que, amb un vent huracanat, va destrossar i fer caure molts milers d’exemplars d’arbres, la gran majoria pins. Entre aquest pins ni hi havia un que possiblement era el més gros del municipi i possiblement podria estar entre els més grossos de l’illa, aquest era el pi d’es Serral amb un perímetre de tronc de 415 cm. i que el vent va xapar. Si aquest arbre hagués estat cuidat amb la capçalada buidada de brancam, molt possiblement encara estaria viu. Aquestes coses no poden passar. Hem d’Exigir una catalogació oficial dels nostres arbres i arbusts singulars del municipi i el seu manteniment. Aquest és el meu catàleg particular i que molt gustosament cedeixo a les institucions i a tothom que el vulgui fer servir de manera desinteressada. Esper que sigui del vostre agrado i com sol passar quasi sempre, molt possiblement m’hauré deixat alguns exemplars amagats dins qualsevol racó o dins una finca particular i que son dignes d’estar dins aquest catàleg, per això vos deman que si en trobau a faltar algun, em faceu arribar les fites per així poder-lo incloure dins aquest catàleg. Disfrutau d’aquests monuments de vida.