El plaer del boletaire

Quan a començament d’aquest segle vaig adquirir l’afició per a la nostra flora i més concretament per la del municipi de Capdepera, poc em podia imaginar queacabaria també immers en el mon dels bolets. La fotografia és la passió comú. Després de passar primaveres i estius fotografiant les nostres plantes endèmiques, arribava la tardor i poc tenia per fotografiar entre la nostra flora, així que vaig començar a fer fotografies de bolets, per allò de no perdre l’afició. I de tardor en tardor la importància i la curiositat per els bolets va anar creixent, alguns d’ells ni els havia vist mai, només em fixava amb els esclata-sangs, en qualque peu de rata ( moltes vegades dels que fan diarrea) i en qualque fort, això era tota la meva cultura boletaire. Tenia tot un mon per descobrir. He de confessar que el magnífic programa de TV3 “caçadors de bolets” va fer que la idea de començar a cercar tots els bolets de les contrades i classificar-los acabes imposant-se. Els meus companys i bons amics de Cap Vermell, bons coneixedors de la meva tasca dins el mon de la flora, de la micologia i de la fotografia de natura en general van ser els primers en animar-me a donar a conèixer tota aquesta gran quantitat d’informació que restava guardada dins l’ordinador i em van suggerir la publicació d’aquest llibre de bolets i la seva gastronomia, sempre fent especial referència a la zona de Llevant i més concretament al municipi de Capdepera que és el que conec més be i on hi he dedicat més temps. He passat moltes tardors ajagut al terra fent milers i milers de fotos de bolets que molts de vosaltres ni vos podeu imaginar que existeixin a les nostres contrades. Durant tots aquests anys he arribat a acumular una col·lecció de més de mil fotografies de tres cents vint i cinc espècies diferents, totes trobades dins el municipi de Capdepera i molt poquetes dins el d’Artà. No em cab cap dubte que amb els anys aniré trobant més espècies i engrandint la col·lecció, però els bolets que més ens interessen, ja sigui pel seu valor gastronòmic ja sigui pel seu interès científic o per la seva perillositat, els podrem trobar inclosos en aquestes pàgines. De tot això, d’aquesta feina intensa i desinteressada ens ha sortit aquest llibre. Un llibre fet amb molta il·lusió i amb unes pretensions humils, però amb una informació contrastada i a l’abast de tothom. Un llibre que dividiré en dues parts ben diferenciades, la primera versarà sobre el mon del bolets, de la seva cultura, de la seva descripció morfològica i taxonòmica i la segona serà allà on gaudirem del segon gran plaer del boletaire: el de cuinar-lo i menjar-lo. La seva gastronomia.

 M’he proposat aconseguir unes quantes coses. La primera és intentar que aquesta passió pels bolets no es centri només en el nostre bolet rei: l’esclata sang. En Cosme Aguiló en el seu llibre “bolets, llengua i cultura popular en el migjorn de Mallorca” defineix Mallorca com un país no micòfil sinó esclat-sangòfil. Per desgràcia molts dels bolets més apreciats a països micòfils, aquí son depreciats i inclús considerats no comestibles. Això si, de l’esclata-sang hem creat tot un mon, tota una cultura gastronòmica , de cançons o dites per trobar-los. Anar a cercar esclata-sangs és tot una festa i un ritual i no en parlem de les eternes discussions sobre qui te l’agre més bo i més productiu o de les malifetes que s’arriben a fer per descobrir el rotllo d’aquell o sualtra. Hem de ser més agosarats i a cada sortida dur la cistella ben plena, però no només d’esclata-sangs, sinó també de pixacans, senyoretes, cogomes i un bon caramull més que també

son deliciosos. Les discussions pels agres i redols ja no només han de ser pels esclata-sang, hem de donar importància i protagonisme a la gran quantitat de bolets que es mereixen un lloc destacat dins la festa i com no, dins la nostra gastronomia.

La segona és fer un llibre científicament a l’abast de tothom, no ha de ser un manual científic sobre el mon de la micologia, per això ja hi ha magnífics volums que podeu trobar i consultar a qualsevol biblioteca. Aquest llibre pretén donar a conèixer el mon dels bolets en general dins la nostra comarca, de dir-vos la gran quantitat que en tenim al nostre municipi i apropar-vos a les espècies més comunes, comestibles o no; espècies que haureu vist moltes vegades i trepitjat, pensant que son tòxiques. El mon de la micologia és complexa, una mateixa espècie pot variar de formes i colors molt diferents i els mateixos especialistes moltes vegades no es posen d’acord amb el nom o inclús en la seva classificació taxonòmica, i no seré jo el que entraré en discussions d’aquests tipus, perquè no som un científic, simplement som un estudiós boletaire. En aquestes pàgines procuraré fer una descripció senzilla i que vos pugui resoldre qualsevol dubte a l’hora de confondre una espècie amb un altra que possiblement ens pogués produir molèsties o inclús una intoxicació.

La tercera és , com a cuiner que som, donar-vos una petita col·lecció de receptes basades en els bolets que anirem trobant als nostres redols. Receptes quasi totes senzilles i on l’ ingredient més rar ha de ser el bolet.

No puc acabar aquest pròleg sense tenir un sentit record per les persones que d’una manera o l’altra m’han ajudat a que aquest projecte sigui una realitat. Als  meus bons amics del Cap Vermell (Paco, Jaume, Llucià, Pere, Pep , Lluís, Maria i Miquel Llull) que sense els seus ànims no m’hagués atrevit a envestir amb una tasca com aquesta i que com a editors han apostat per primera vegada en un llibre de divulgació de la nostra natura. A la meva dona Margalida que ha hagut de suportar moltes hores de soledat, de l’abandó de les meves tasques domèstiques i de l’escampadissa de bolets esperant l’esporada damunt la taula del porxo. Al meu fill Pep per el interès contagiador en la meva curolla boletaire. A en Xesc “Manyí” (el meu mestre) bon amic artanenc, caçador, pescador de canya, cercador de tot el que es pugui trobar per la muntanya i es pugui menjar i millor boletaire (de lo milloret d’Artà) pels seus consells, els seus redols, les seves ensenyances, les seves receptes i per la seva gran passió i respecte per la natura (també contagiós). A l’ajuntament de Capdepera pel seu interès en la divulgació dels grans valors naturals d’aquestes magnífiques terres. A tots ells moltes gràcies.

Esper que el resultat final sigui de la vostra agradosia i sobretot que pugui contribuir a engrandir la vostra cultura boletaire donant una oportunitat a aquestes magnífiques espècies que resten oblidades i que ben segur ens podran delectar més d’una vegada ja sigui en la seva observació, ja sigui en taula. Dels bolets podem dir que ens donen plaer dues vegades, quan els recol·lectes i quan els menges i perquè no, nosaltres, al nostre municipi, a la nostra comarca, tenim arguments més que suficients per poder gaudir d’aquests plaers que la natura ens obsequia, per tant no perdem l’oportunitat i gaudim-los. 



Clicant damunt la foto vos sortirà l'enllaç amb la revista digital "Cap Vermell" i podreu veure la crònica de la presentació

En aquesta presentació vaig poder comptar com a companys de taula al gran cercador artanenc de bolets i esclatassangs  Xisco "Menyí" i que t'han m'ha ajudat a l'hora d'animar-me a tirar endavant amb aquest llibre, i a  un dels millors especialistes en micologia de les Illes, el doctor Carles Constantino, coautor dels dos toms dels "bolets de les Illes Balears", autèntiques referències en la guia i classificació dels bolets. L'acte el va presentar en Jaume Fuster com a representant de la associació "Cap Vermell", coeditora del llibre i autèntics impulsors de la edició del llibre.