felip esteva. Natura viva- natura morta
felip esteva. Natura viva- natura morta

Molses i líquens

Entro dins el mon dels petits essers vius en forma de planta o de taca, em refereixo a les molses i als líquens. Aquí a les nostres contrades  tenim una bona varietat d’aquests essers i que sobretot al hivern tapissen i parassiten les parts més ombrívoles dels nostres boscos, arbres, fusta morta, parets, construccions o inclús deixalles i fems. Un mon conegut ( per vistos) però ignorat i del que jo he volgut deixar petjada en aquestes pàgines pel coneixement dels interessats i curiosos.

 Els líquens o fongs liquenitzats son uns éssers fotosintétics formats per l'associació d'un fong amb una alga. La seva forta capacitat d'adhesió incrustant al substrat i la seva resistència i tolerància a la dessecació permet als líquens colonitzar ambients que no poden colonitzar les plantes. La paraula liquen prové del grec λειχἠν (malaltia de la pell, durícia, planta paràsita).

Pel seu aspecte extern podem distingir tres grups: el líquens crustacis; que viuen íntimament  units a la superfície de les roques o de la escorça dels arbres, foliacis; de forma aplanada i lobulada, fruticulosos; que tenen forma d’arbust.

Les molses són plantes petites i suaus que sovint mesuren de entre 1 a 10 centímetres, que son les que tenim per aquí encara que n’hi ha de més grosses. A vegades sembla que formen petits boscos en miniatura, circumstància que fa que cridin l’atenció de l’observador. Normalment creixen totes apinyades en llocs ombrívols i humits. No desenvolupen ni flors ni llavors i les seves fulles simples cobreixen les seves petites tiges. En alguns moments, les molses produeixen càpsules d'espores amb forma de bec.

Per les seves característiques i sobre tot per la seva petita grandària sovint les molses es confonen amb els líquens, encara que com he dit abans els líquens pertanyen a un altre mon, al dels fongs en convivència amb les algues. Per tant l’únic semblant que tenen líquens i molses és la seva petita grandària i que solen créixer a llocs similars: roques, sòl o escorça dels arbres.

Les molses i sobretot els líquens son utilitzats com a indicadors biològics de la qualitat de l’aire, com més líquens més qualitat de l’aire que alenam. També s’utilitzen molt per treure essències industrials per a la perfumeria, colorants, medicina o inclòs per menjar. Les molses més comunes son conegudes a les nostres contrades amb el nom de muntanyeta o molsa de Nadal i emprada per fer betlems o decoracions florals durant les festes Nadalenques. Les molses del gènere sphagnum és el component principal de la turba, que s’extreu per a ser utilitzada com a combustible, com agregat a sòls per horticultura i per fumar malta durant la producció de wiski.

De com les molses poden colonitzar qualsevol lloc i/o element. Aquí sobre una sabata esportiva

MOLSES

LÍQUENS

Actualitat

Nom: Felip Esteva Castro
Ciutat: Cala Rajada


La natura és la meva gran passió;

la cuina la meva professió;

la cerca i recerca la meva afició.

Fruit d'aquestes curolles neix la creativitat de la que vos deix una bona petjada en aquestes pàgines

 

Pàgina Web
 En aquesta pàgina web podreu veure el que faig i el que m'agradaria fer. El que m'agrada i el que no. Un poquet de tot, curolles i sentiments.

Jo a les xarxes

Versión para imprimir | Mapa del sitio
© Felip Esteva Castro