D-E

TÀXON:DAUCUS CAROTTA SUBSP. MAJORICUS

FAMÍLIA: UMBELLIFERAE (APIACEAE)

NOM COMÚ:PASTANAGA MARINA

COMUNITAT:

DESCRIPCIÓ DE LA PLANTA: Fulles inferiors pinnatisectes, peciolades. Flors blanques o rosades en umbel·les de 8-40 radis.

FLORACIÓ: Final de primavera

HABITAT: Costa rocosa, penyassegats, platges

DISTRIBUCIÓ: Mallorca i Cabrera

DISTRIBUCIÓ DINS EL MUNICIPI: Crec poder diferenciar-la de les altres subespècies als costers prop del Far i al del Cap Vermell

OBSERVACIONS:Aquesta espècie de daucus es diferencia de les altres subspècies que viuen a aquests ambients, perquè l’umbel·la s’obre completament formant una mena de bola. Les fulles a més tenen una consistència crassulescent i són d’un verd pàl·lid, al contrari que les subespècies que es troben als camps i camins, la umbel·la no es tanca sobre si mateixa al fructificar.  

TÀXON:delphinium pictum subs. PICTUM

FAMÍLIA: RANUNCULÀCIES

NOM COMÚ: MATAPOLL

COMUNITAT:CL. ONONIDO-ROSMARINETEA. ASS. PASCINACETUM LUCIDAE. SUBSS. AETHEORHIZETOSUM WILLKOMMII

DESCRIPCIÓ DE LA PLANTA:Herba que surt cada any o cada dos anys. Te les fulles palmades amb taques blanquinoses. Les flors son blavenques.

FLORACIÓ: Maig i juny

HABITAT:La trobam a llocs pedregosos, relativament secs. Al costers i talussos,  millor si son llocs remoguts i nitrificats. La podem trobar des de els 200 metres fins als 900.

DISTRIBUCIÓ: Gimnèsies (Mallorca), Còrsega i Sardenya.

DISTRIBUCIÓ DINS EL MUNICIPI: De moment  l’he trobada a tres llocs del municipi, concretament a la falda del puig de s’Àguila mirant a tramuntana, amb més abundància al coster que va del Freu al telègraf i a les muntanyes del puig de ses Buines

OBSERVACIONS: No pateix amenaces ni gaudeix de protecció. És una planta molt tòxica, sobretot les llavors que s’utilitzen com a insecticides, encara que a dosis reduïdes i baix control es pot usar contra les neuràlgies, mal de queixal, palpitacions.

TÀXON: digitalis minor / DUBIA

FAMÍLIA: ESCROFULARIÀCIES

NOM COMÚ: DIDALERA

COMUNITAT: CL. ASPLENIETEA TRICHOMANIS. ASS.HIPPOCREPIDETUM BALEARICAE O POTENTILLO-PIMPINELLETUM BALEARICAE

DESCRIPCIO DE LA PLANTA:Planta perenne,Fulles en roseta basal amb molta pelussa, lanceolades enteres o denticulades. Flors pedunculades, penjants, disposades en raïm, rosades i poques vegades blanquinoses amb taques purpurines a l’interior

FLORACIÓ:De maig a juliol

HABITAT: Vegetació rupestre no litoral. Viu a encletxes del rocam, a talussos, penjada o  peus de penyal, tant a llocs ombrívols com assolellats i secs. Viu a diferents altures.

DISTRIBUCIÓ DINS EL MUNICIPI: A sa Mesquida als peus dels penyals entre na Pana i Cala Fuster a una altura d’uns 50 mts la trobam en abundància. Més amunt a uns 150-200 mts a les penyes de baix del telègraf també la trobam en abundància. A na llòbriga també l’he observada, encara que en manco quantitat. Al puig Negre-cova Negra a uns 150 mts també la trobarem. En manco quantitat també la trobam una mica apartada de la mar al puig de ses Fites.

OBSERVACIONS: Cal dir d’aquest tàxon que es molt tòxic encara que s’empra  com a medicinal en petites dosis per regular els batecs del cor. No es recomanable emprar sense control estricte. És una planta molt fàcil de reconèixer, inclús sense flor. No te res a envejar a qualsevol planta de jardí; és molt ornamental

TÀXON: DRACUNCULUS MUSCIVORUS

FAMÍLIA: ARÀCIES

NOM COMÚ:RAPA PUDENTA

COMUNITAT: CL. ASPLENIETALIA PETRARCHAE. ASS. HIPPOCREPIDETUM  BALEARICAE

DESCRIPCIÓ DE LA PLANTA: Planta perenne. Fulles color verd glauc amb el tronc molt llarg dividides en segments lanceolats. Espata (flor) gran, violàcia o asalmonada amb taques  purpúries per fora

FLORACIÓ: Abril i maig 

HABITAT:Vegetació rupestre no litoral. Costers a l’ombra del rocam. Poca exposició directa del sol. La trobam barrejada  amb altres endemismes (Coixinets,didalera, limoniums)

DISTRIBUCIÓ: Gimnèsies, Còrsega , Sardenya.

DISTRIBUCIÓ DINS EL MUNICIPI:Molt localitzada, però abundant. Es troba al costers de Cala Mesquida entre Na Pana I Cala Fuster a una altura d’uns 50 mts sobre el nivell de la mar. També l’he vista en manco quantitat al rocam de lloves del puig de ses Fites a dalt del primer brancam del torrent d’en Sec, també  al cap Vermell. Està citada al far , encara que de moment no li he trobada

OBSERVACIONS: L’espata fa pudor a carn putrefacta , sistema per atreure les mosques a les que utilitzen per polinitzar altres exemplars.

TÀXON: ERODIUM REICHARDII

FAMÍLIA: GERANIÀCIES

NOM COMÚ: SENSE NOM CONEGUT

COMUNITAT: CL. ASPLENIETEA TRICHOMANIS. ASS. SIBTHORPIO-ARENARIETUM BALEARICAE.

DESCRIPCIÓ DE LA PLANTA:Herba perenne, cespitosa. Fulles en roseta basal, peludes, oval lanceolades amb el marge crenat. Flors amb el tronquet molt llarg, blanques amb estriacions vermelles.

FLORACIÓ:D’abril a juliol

HABITAT:Forma catifes als talussos arrecerats a prop del litoral. També a altres poblacions es troba a llocs ombrívols i humits dels torrents, barrancs i als peus del penyassegats del vessant nord. Normalment es troba associada amb la bellium bellidioides i amb l’arenaria baleàrica, encara que aquest darrer tàxon no l’he trobat al nostre municipi.

DISTRIBUCIÓ: Gimnèsies (Mallorca i Menorca)

DISTRIBUCIÓ DINS EL MUNICIPI: L’hem vista als peus dels penyals entre na Pana i cala Fuster a sa Mesquida. També a 100- 150 mts més amunt als peus dels penyals de baix del telègraf i una mica més apartat de la zona litoral (poc peus) al puig de ses Fites.

OBSERVACIONS:Encara que hi hagi poques  poblacions, no pateix amenaçes destacables ja que aquesta compta amb nombrosos peus a un lloc poc freqüentat i poca alteració antròpica