herbàri virtual de Capdepera

L’herbari virtual de Capdepera és el recull de moltes hores de feina. És la primera aproximació a la diversitat botànica del nostre municipi en tota la seva extensió, una diversitat amplia que ben segur anirà creixent així com les noves troballes vagin engrossint el nostre fitxer. En aquest apartat botànic hi serà tot: els endemismes que ja veiem en un altre recull per separat, els arbres i arbusts,  els reculls de plantes de duna, rera duna i costa rocosa que hem volgut exposar apart per la seva gran importància dins el nostre municipi on domina la costa; també hi seran les plantes de les zones humides, zones també importants dins el municipi de Capdepera. Però el gruix botànic, el de les plantes en general, les de les vores dels camins, les dels camps de conreu, les dels camps incults, les de les bardisses, parets rocoses, màquies, bosc mediterrani, garrigues etc. etc. també hi seran ocupant el lloc que lis pertoca dins aquest herbari. Com moltes vegades ja he dit dins aquestes pàgines, la complexitat del mon de les plantes fa que a vegades sigui molt mal de fer determinar amb una exactitud rotunda l’espècie que es vol identificar, sobretot si parlam de subspècies, però vos puc assegurar que pel meu esforç no quedarà, la total identificació i fiabilitat és el principal objectiu d’aquest herbari; també he tingut molt en compte els criteris fotogràfics a l’hora de presentar les fitxes, amb fotos clares i a poder ser belles.

Per a la millor comprensió del mon de la flora, de la vegetació, de la botànica,  crec que s’ho paga fer alguns apunts.

Les plantes es divideixen bàsicament en inferiors i superiors. Les inferiors estaran representades en aquest herbari per les falgueres. Vull destacar que es coneixen 48 falgueres que viuen a les nostres illes, hi ha algunes espècies tirrèniques (pròpies de les Balears, Còrsega i Sardenya) o de distribució restringida a les Balears i al SE de la península Ibèrica. Al nostre municipi en tenim un bon grapat (catàleg apart) amb un endemisme conegut.

Quant a les plantes superiors, el catàleg de la flora balear supera ja les dues mil espècies, l’origen de les quals és divers (un 65% d’àrea principalment mediterrània, un 5% d’espècies medioeuropees i el 30% restant d’origen divers). Tenim un gran fons mediterrani d’espècies vegetals, amb nombrosos endemismes (161 entre espècies i subespècies) que es concentren sobretot a la serra de Tramuntana, a la Serra Llevantina i al litoral; algunes interessants espècies septentrionals, a les zones més altes, on el clima els resulta més favorable; espècies orientals, especialment abundants a Menorca i Mallorca; rareses pròpies del SE ibèric, més abundants a les Pitiüses, i algunes formes nordafricanes, com el conegut boix (Buxus balearica).

Podríem destacar alguns detalls de la botànica insular, d’un especial interès per a la biodiversitat: l’originalitat de la flora dels indrets més ventosos, com la costa de la tramuntana de Menorca, la dels colls de la serra a Mallorca, o la costa també ventosa de sa Mesquida on hi ha tot un conjunt d’espècies en forma de coixinet espinós (els socarrells o coixinets de monja); l’abundància d’altres endemismes als penyalars, on els herbívors (abans Myotragus, ara ovelles i cabres) els tenen acantonats; la gran diversitat i riquesa del gènere Limonium (saladines), per al qual les Balears són un centre d’evolució especialment actiu (se n’han descrit 42 espècies endèmiques!)..i Capdepera tot un referent (concretament el Carregador i la zona del far). Les famílies amb una proporció més elevada d’endemismes són la de Limonium (plumbaginàcies), la del romaní (labiades) i la de la rotgeta (rubiàcies). També hi ha fenòmens intrigants, sense explicació, com és el nombre relativament elevat d’endemismes amb el revés de les fulles de color vermellós!

Podem concloure que a les Illes tenim 6 grans grups de comunitats vegetals:

-Vegetació rupestre no litoral. Aquesta és la vegetació de roca, calcícola. No molt abundant dins el nostre municipi

-Vegetació del litoral marí. Vegetació afectada intensament per la salinitat. Aquesta si que està molt ben representada dins el nostre municipi

-Vegetació heliòfila de les aigües dolces i dels sòls humits. Aquesta vegetació sol ser molt pobra a Mallorca encara que dins el nostre municipi podem trobar una bona representació

-Vegetació ruderal i arvense. Comunitats principalment herbàcies, particulars dels ambients fortament alterats. Ben representada al nostre municipi, on quasi tot està alterat

-Vegetació herbàcia xerofítica i matollars o bosquines haliòfiles. Vegetació de terres seques ocupades per matollars o erms més o menys rics en plantes anuals. Tenim algunes zones amb aquest tipus de vegetació

-Boscs i bosquines densos. Muntanyes i pujols coberts d’arbres, principalment del pi i algunes zones d’alzinar amb nombrós sotabosc. Hem trobam alguns redols petits dins el nostre municipi.

I aquestes comunitats vegetals estan ocupades per espècies amb formes vitals determinades que cal que coneguem.

Les formes vitals de les plantes és com aquestes s’adapten a les circumstàncies ambientals i les seves manifestacions durant les èpoques de l’any desfavorables a la vida vegetal. Aquestes èpoques poden ser l’hivern o els períodes eixuts. Aquestes formes vitals que nosaltres definim a l’herbari son:

Teròfits: Vegetals que completen el seu cicle vital des de la germinació a la mort, en un temps inferior a un any. Son les plantes també anomenades anuals. Aquestes son molt comuns al nostre clima, és a dir, al mediterrani, amb estiu sec i hivern suau.

Hidròfits: Plantes que viuen més d’un any i que durant l’època desfavorable tenen els òrgans persistents protegits per una capa d’aigua. Son els que viuen als torrents, síquies i llocs amb aigua

Geòfits: Plantes que viuen més de un any i que passen les èpoques desfavorables amb les gemes (bulbs, tubercles, rizomes) soterrades dins la terra. Poden semblar teròfits perquè només les veiem durant l’època favorable (final d’hivern, primavera i principi d’estiu), però en realitat hi son tot l’any. Els geòfits més comuns son els bulbosos.

Hemicriptòfits: Son plantes en les quals les gemes perdurants estan situades arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus, normalment de plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable. Solen ser les herbes, les gramínies, els plantatges, i moltes lleguminoses enfiladisses

Camèfits: Plantes amb les parts aèries persistents tot l’any. No solen sobrepassar els 50 cm d’altura

Faneròfits: plantes amb les parts aèries persistents tot l’any amb una alçada superior als 50 cm. Hi ha els nanofaneròfits que arriben fins als 2 metres d’alçada, els macrofaneròfits de més de 2 metres d’alçada i les lianes o faneròfits enfiladissos. Aquestes son els tres subgrups principals encara que ni hi d’altres que no solen ser molt propis de la nostra vegetació

Reunits i aclarits tots aquests conceptes podem passar al fitxer de l’herbari virtual que he ordenat per ordre alfabètic i que recull el nom científic, el nom comú, la família,el gènere, la forma vital, l’hàbitat i el estatus de cada planta