El gènere cystoseira compta amb unes 50 espècies repartides entre l’atlàntic i el mediterrani, 30 de les quals son a la nostra mar i quasi totes endèmiques, per tant , és un gènere molt important no ja pel seu nombre d’espècies i endemismes sinó per la funció que desenvolupa dins les nostres aigües. Aquestes algues son un molt bon indicador del estat de l’aigua ja que els seus hàbitats son tant rics com els de les praderes de posidònia i afavoreixen el reciclatge de nutrients fent així que les aigües siguin netes i cristal·lines. No obstant son molt sensibles a totes les alteracions de la ma de l’home i a la contaminació sobretot per metalls pesants; es recuperen molt lentament de la contaminació.

Les laminarias és un gènere d’algues de port gros  que formen grans boscos als fons marins. La que ens ocupa , la laminaria rodriguezii, és l’única alga d’aquest gènere al mediterrani i és endèmica. La va descobrir el naturalista menorquí Juan Joaquin Rodriguez femenias al segle XIX, d’aquí el seu llinatge rodriguezii. Els pescadors de la zona llevantina la coneixen per herba col pel seu aspecte, i la veritat que és bastant odiada ja que a les cales de les xarxes, sobretot a les pesqueres de llagosta a vegades venen molt brutes d’aquesta alga que pot arribar a mesurar fins a 4 metres d’altura. Viu a una profunditat de entre 50-150 metres

De les algues invasores introduides del gènere caulerpa primer va ser la  latifolia  “l’alga assassina¨després va venir la  racemosa, que pel que sembla és més assassina que l’altra. La racemosa pot desenvolupar-se sobre qualsevol substrat i pot cobrir el 100% dels fons des de 1 fins a 40 metres i li és igual si les aigües son netes o contaminades. A més te unes toxines que fan que no sigui comestible per la microfauna i els seus únics depredadors son alguns mol·luscs , eriçons i alguns peixos. Sembla que la sort és que no es pot introduir dins les praderes de posidònia denses, atapides, però si quan son praderes molt fragmentades. Per tant és molt important la plena conservació de les nostres praderes de posidònia. Les fotos que vos mostram estan preses d’exemplars trobats  a la punta del Carregador. Es va avisar a la Conselleria de medi Ambient de la troballa i sembla que es pot haver fet alguna actuació.

Aquí tenim un alga una mica rara ja que sembla que és una pedra. En realitat és un alga calcaria que no està fixada al substrat. Aquesta alga forma part del que s’anomena Maërl que no és més que una comunitat formada per varies espècies d’algues vermelles calcaries que creixen sobre els fons marí formant uns nòduls anomenats rodolits. Les comunitats de rodolits estan a les nostres aigües a una profunditat de entre 60-80 metres i tenen una elevada importància ecològica ja que alberga gran varietat de fauna i flora i és una zona de cria i refugi de moltes espècies. Son una de les principals fonts de carbonat càlcic marí el qual ajuda al manteniment del PH de l’aigua de mar. A les nostres aigües hi ha zones de rodolits protegides de la pesca d’arrossegament